Un dia
Un dia hi haurà un Nadal
amb llumets de mil colors
convertits en un regal
per a qui el món se li ha fos.
Un dia serem molts més
a menjar i cantar cançons,
i no hi haurà caganers
amagadets allà al fons.
Un dia estarem de sort:
la pau farà de timó
i l’únic que rebrà fort
serà un cop l’any el tió.
Un dia vindran uns reis
que no oblidaran ningú,
i ...
Seguir llegint ›
QUE GUANYI SEMPRE L’AMOR
Ajuntem-nos i fem pinya,
l’excusa pot ser Nadal,
la gatzara d’una taula,
el somriure d’un regal.
Trobem-nos en l’abraçada
i en aquesta cantarella,
i en el gust del pas dels anys
i en la flaire d’escudella.
De vegades costa massa
entendre el terrabastall
d’un món que no resisteix
la mirada del mirall.
Hi som perquè no ens rendim,
perquè viure és avançar,
perquè ...
Seguir llegint ›
L’únic desig
No tant els llums sinó com brillen
als ulls dels nens; no tant regals
sinó les mans que els emboliquen;
ni aparadors sinó el que hi ha
rere les pells de les botigues.
Tampoc el tec ni el vi més car.
L’únic desig: que arribi el dia
en què Nadal sigui estimar.
(Il·lustració de Sílvia Vallhonrat)...
Seguir llegint ›
ARA QUE HI SOM
A fora serà fosc i farà fred.
Descansarà el tió, rere el sofà.
Al marbre brut, amuntegarem plats,
copes encara amb vi, també coberts,
torrons, neules, crostons ressecs de pa,
molles que ja sabem que no volem.
La mainada haurà dit el seu verset,
i els grans haurem callat els nostres mals.
Potser algú haurà explicat uns acudits,
i haurem brindat, que sempre fa ambient.
I els que no hi són ...
Seguir llegint ›
Enfilat a la cadira
i al voltant d'aquesta taula
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.
Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.
I també per un record
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.
I brindo per l'esperança
d'anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s'atansa
i us desitjo un bon Nadal.
(Il·lustració ...
Seguir llegint ›
Avui, dilluns 26 de setembre del 2011, la gent d'Esquerra Republicana de Sabadell ha organitzat un dictat per defensar la immersió lingüística a les escoles catalanes. Em van demanar que n'escrigués el text, els vaig fer cas i avui l'he dictat a una cinquantena de persones. Un cop fet això, he pensat que podria penjar-lo aquí, també. Com que no pot ser un dictat (perquè ja el teniu escrit, i bla bla bla), us proposo un joc. L'exdictat en qüestió és ple de fragments dels poemes de Pere ...
Seguir llegint ›
L’altre dia anava jo pel carrer i vaig veure un cartell amb el missatge següent: “Gran festa d’inauguració! Totes les veïnes hi seran benvingudes!”. Com que ja tenim la primavera aquí i la sang una mica alterada, vaig pensar que no estaria malament de deixar-m’hi caure, si era cert que a la festa en qüestió hi havia d’haver tantes mestresses; l’únic que em preocupava era si a mi, com a veí mascle, m’hi deixarien entrar. Un cop hi vaig ser, cap problema, passi, passi, que ...
Seguir llegint ›
Funciona, la immersió lingüística al Principat de Catalunya? Ara que ja fa més de vint-i-cinc anys que segons la llei s’aplica als centres educatius no universitaris (i en altres àmbits) és un bon moment per preguntar-nos-ho. Seguint les lliçons magistrals de retòrica que ens va impartir en Sandro Rosell, no em mullaré (d’acord, se m’escapa el riure per sota el nas) i simplement esgrimiré quatre motius per dir que sí que ha funcionat i cinc raons per argumentar que ha estat un ...
Seguir llegint ›
El Tribunal Suprem (ecspanyol) acaba d'instar el Govern català a deixar d'aplicar la immersió lingüística a les escoles. Dilluns espero parlar-ne en un article, però com que la setmana passada van lliurar-me el XIII Premi de Poesia Parc Taulí, i en el recull, que es publicarà el desembre de l'any que ve, hi ha un poema que lliga molt amb la notícia del dia, he decidit penjar aquest poema. Sí, és autobombo, ho sé, però les circumstàncies em concedeixen el perdó. A l’atzucac, ...
Seguir llegint ›
Hi va haver una tarda del juliol passat en què tots ens vam emocionar. Omplírem Can Fanga d'estelades i somnis, de crits d'independència i de mirades de complicitat, i ens sentírem poble per unes hores, sense haver-nos-en d'amagar ni d'excusar-nos per ser qui som i sentir el que sentim. Després vam prendre una cervesa fresca amb la satisfacció d'haver posat els fonaments d'una realitat que endevinàvem propera, i vam dedicar els següents dies a escoltar els altres protagonistes anònims ...
Seguir llegint ›
Perdoneu-nos. Que els Déus facin els ulls grossos amb nosaltres. Disculpeu-nos per creure que una ràdio municipal ha de ser plural i ha d’estar al servei de tots els ciutadans. Està clar: som uns somiatruites i uns il•lusos sense remei. Reconeixem la nostra culpa i ens fa vergonya continuar amb el lliri a la mà, que ja no tenim edat. ¿Una ràdio pública que cedeixi el micròfon a tothom fins i tot si no és de la seva corda? Com hem pogut ser tan innocents! Una tarda d’estiu, els dos ...
Seguir llegint ›
Des de temps immemorials ens han dit que la llei de la selva és una bajanada, una cosa sense sentit. Allò del fort guanya el dèbil, allò del gran és menja el petit i etcètera. Tot plegat, des que tenim ús de raó, sabem que és terrible, que és el diable, que és de societat salvatge (i selvàtica) seguir basant-nos en aquest model per tirar endavant. Si féssim una enquesta (amb diners públics, és clar) per preguntar a la ciutadania si creuen que el país s’ha de regir per la llei de ...
Seguir llegint ›
Avui, una proposta per als senyors que manen a la teletrès. Una proposta sempre que continuem creient que una televisió pública, més enllà d’audiències, més enllà de partits de futbol, més enllà de crostes o no-crostes nacionalistes, també hauria de transmetre uns valors, ser pedagògica i defensar les essències d’un país. I en el cas del nostre, de país, una d’aquestes essències (si em perdona el senyor –per dir alguna cosa- Joan Ferran) és la llengua. Tal com diuen els ...
Seguir llegint ›
El Nadal, com el Terradellas (i la copa Europa de Wembley), ja és aquí. Els carrers s’omplen de botigues amb gent embogida a dins, s’organitzen cues eternes als voltants de l’Alcampo, i el pàrking del Corte Inglés penja el cartell de “Complet” davant la indignació de conductors a punt d’assassinar qui els prohibeixi fer les compres reglamentàries (o les criatures que duen als seients del darrere). Això sí, patim una crisi que t’hi cagues. Ui, sí. A més a més, darrerament ...
Seguir llegint ›
Hola, què tal?, he tornat. He estat un temps fora (alguns us n’heu adonat), disculpeu les molèsties si d’allò. L’absència pot ser bona o dolenta, no ho sé, però, a mi, m’ha reconvertit en un catalanet obedient. El Montilla diu que contra la crisi el que cal és gastar, doncs jo gasto. Pam i pipa. I no només això, sinó que promoc les compres entre els enyorats i benvolguts lectors. Em guanyaré el cel, ja ho sé. El cel socialista, és clar, que és l’únic cel possible en aquestes ...
Seguir llegint ›