30-de-maig-o-la-coherencia-politica

30 de maig o la coherència política

Comencem l’article situant el lector. Primerament direm que el proper 30 de maig a Sabadell hi haurà un referèndum perquè la gent de la ciutat decideixi si vol que la nació catalana tingui un estat propi, tal com fins ara ja han fet altres 461 municipis del país. I a continuació afegirem que dimarts passat, dia 4 de maig de 2010, el ple de l’Ajuntament va donar suport a aquesta consulta amb els vots favorables de tots els partits menys el PP. No és notícia el vot d’ERC ni el de l’Entesa ... Seguir llegint ›

el-dia-que-al-gegant-imbecil-li-van-tallar-la-llengua

El dia que al gegant imbècil li van tallar la llengua

“La Constitució garanteix la llibertat d’expressió. Subratlla el complement directe.” Aquesta enigmàtica sentència l’he trobada en un llibre de tercer d’ESO, i els alumnes, com que són bons alumnes, s’han afanyat a subratllar la resposta esperada, mentre jo em qüestionava què és ben bé això de la llibertat d’expressió, més enllà d’un complement directe, és clar. La llibertat d’expressió és que un gegant de Badalona pugui dir que tots els gitanos romanesos són ... Seguir llegint ›

havies-dhaver-fet-una-altra-fi-samaranch

Havies d’haver fet una altra fi, Samaranch!

Estic fins als collons dels discursos políticament correctes. Ja sé que el tòpic diu que sempre se’ns mor la bona gent i que és lleig malparlar d’algú que ha canviat de barri, però no, hòstia, de vegades hi ha indesitjables que la dinyen, i no per això, perquè ja siguin als pisos de la caixa (de fusta), els hem d’elevar a la categoria de màrtirs o de salvadors de la pàtria. Una mica de memòria, per favor! El Juan Antonio Samaranch va néixer molt abans de l’octubre del 1986, ... Seguir llegint ›

123-maneres-de-marejar-la-perdiu-o-una-recomanacio-per-sant-jordi

123 maneres de marejar la perdiu o una recomanació per Sant Jordi

Va haver-hi un dia que els polítics principatins van decidir que calia fer un Estatut nou i van començar-ne a parlar. Fou la primera marejada de perdiu. La perdiu va continuar amb rodaments de cap quan el debat es va anar allargassant fins a l’extenuació. Tot seguit, vam sentir allò de l’apoyaré, i al cap de poc -és un dir- vam ser convocats a les urnes perquè fóssim nosaltres qui hi donés suport, tot i que l’entusiasme popular podríem considerar-lo més aviat montillesc. Un cop ... Seguir llegint ›

just-o-a-la-fusta-molinero

Just(o) a la fusta, Molinero!

Fa anys i panys, el Rector de Vallfogona prometia fidelitat a una dama fins que els ocells fessin els nius sota l’aigua, fins que la guineu dormís amb les gallines, fins que els bous volessin i fins que tantes altres coses impossibles tinguessin lloc. Si un servidor hagués disposat de més temps lliure, potser hauria escrit un poema assegurant que mai no escriuria cap elogi cap a Justo Molinero, l’amo del grup TeleTaxi. Però ja se sap que la vida (i el futbol) és així, i que, quan menys ... Seguir llegint ›

com-que-som-menys-que-un-pais-visca-el-barca

Com que som menys que un país... visca el Barça!

Val la pena, ser del Barça? Cal incentivar la quitxalla a ser culer? Quins valors els estem transmetent? Si els mitjans de comunicació ja ens serveixen gentilment barcelonisme per esmorzar, per dinar, i per sopar, és necessari que nosaltres alimentem encara més la fera? Totes aquestes preguntes i algunes més em faig jo a la cua d’una pastisseria molt nostrada just abans d’adquirir a un mòdic preu la mona per al meu fillol. Hi ha altres opcions —dibuixos animats que no sé reconèixer ... Seguir llegint ›

intereconomistes

Intereconomistes!

La setmana passada se’m van obrir dues magnífiques finestres al món. M’explico. La primera va ser amb l’adquisició d’un aparell per rebre la TDT a casa. Un cop instal•lat, vaig descobrir que més enllà del meu petit univers analògic n’hi ha un altre d’enorme i descontrolat, on fer zàping és el joc de mai acabar, com una mena de xat-rulet encara més pervers que l’autèntic. Amb tot aquest temps de televisió analògica ja m’havia avesat a la catalanofòbia disfressada ... Seguir llegint ›

a-vegades-va-i-sem-cremen-les-torrades

A vegades va i se'm cremen les torrades

A vegades la inspiració em falla i no sóc capaç d’escriure res al bloc. A vegades escolto una cançó i sento enveja dels músics, de les seves lletres, del seu sentit del ritme, de l’alegria que encomanen o de les fiblades endins la pell que provoquen. A vegades mataria segons qui i a vegades abraçaria algú. El que passa és que sovint canvio de parer, i em fa por matar una persona a qui després voldré abraçar. I viceversa. A vegades tinc el terrat ple de frases magnífiques i lapidàries ... Seguir llegint ›

no-creiem-en-sepharad

No creiem en Sepharad

Va haver-hi un temps sense sigles. No ens calia la TDT per veure el món, ens divertia perdre’ns i per això el GPS era innecessari, i mai no havíem de passar la ITV perquè no ens caigués una multa, bàsicament perquè el nostre univers el podíem abastar a peu. La gana era pa, la set, aigua, i la son, soneta. Així de fàcil. Així de senzill. En aquells dies en què tot era simple vam descobrir, a través d’alguns grans professors i de moltes hores d’insomni, la poesia de Salvador Espriu ... Seguir llegint ›

com-ens-agrada-ser-clients

Com ens agrada ser clients

Mentre la mainada i d’altres de més ganàpies fan guerres amb la neu, sento que algú diu que aquest cap de setmana s’han acabat les rebaixes i m’entra una desolació profunda. Acoto el cap, ofuscat per aquesta derrota espiritual, i me’n vaig cap a casa a colgar-me sota les mantes i a oblidar el món. A mi, el que m’agrada és ser client. Si no sóc client, no sóc ningú. I l’època de rebaixes, és clar, és una orgia, per als que no sabem ser si no som clients. Afortunadament, però, ... Seguir llegint ›

quan-siguis-gran-et-durem-de-turisme-a-espanya-arlet

Quan siguis gran et durem de turisme a Espanya, Arlet

Arlet, Tot just fa una setmana que ets aquí després de nou mesos creixent sense que et poguéssim acariciar ni dir-te paraules boniques. Ara ens mires des de la teva innocència càndida i vius les hores més plàcides que tindràs mai. Per tu no hi ha altra feina que menjar i dormir, i per nosaltres no hi ha res més dolç que mirar-te embadalits i eixugar-nos la baveta. Però a poc a poc et faràs gran i potser un dia ... Seguir llegint ›

un-pais-al-bany-maria

Un país al bany maria?

N’hi ha que voldrien un país al bany maria. M’hi va fer caure l’altre dia el senyor Esteve, vull dir, l’Auca del senyor Esteve que estan representant -en una adaptació controvertida que a mi no em va desagradar- al Teatre Nacional. Per situar-nos, hi ha un moment de l’obra en què l’Estevet ofereix a la seva promesa una vida al bany maria. No seria ben bé una proposta engrescadora ni libidinosa del tot, què voleu que us digui! Però malgrat això, la futura muller s’entusiasma ... Seguir llegint ›

contra-la-llei-de-la-selva-cinema-en-catala

Contra la llei de la selva, cinema en català

Des de temps immemorials ens han dit que la llei de la selva és una bajanada, una cosa sense sentit. Allò del fort guanya el dèbil, allò del gran és menja el petit i etcètera. Tot plegat, des que tenim ús de raó, sabem que és terrible, que és el diable, que és de societat salvatge (i selvàtica) seguir basant-nos en aquest model per tirar endavant. Si féssim una enquesta (amb diners públics, és clar) per preguntar a la ciutadania si creuen que el país s’ha de regir per la llei de ... Seguir llegint ›

lladres-usurers-i-escanyapobres

Lladres, usurers i escanyapobres

Un amic meu –tan amic que me’l trobo cada matí al davant quan em rento les dents- m’explicava que l’altre dia se li va acudir d’anar a cal banc. Havia sentit rumors que la bombolla immobiliària finalment havia esclatat (al•leluia!), i potser, va creure, era el moment de pensar en una hipoteca i en aquestes coses serioses que pensa la gent com déu mana, la gent honrada, la que transita pel present mentre llaura el futur. Un cop al banc, quan el meu amic va preguntar per les hipoteques, ... Seguir llegint ›

junqueras-tremosa-i-leugenio

Junqueras, Tremosa i l'Eugenio

Tremosa i Junqueras, Junqueras i Tremosa: un duel apassionant. Ha començat la partida d’escacs entre els dos partits catalanistes (amb representació al parlament principatí, entenguem-nos). I com a l’acudit, hi ha una notícia bona i una de dolenta. Per quina començo? Està bé, el que vosaltres digueu: per la bona. La bona és que els dos partits veuen que l’independentisme té mercat. I com que té mercat, com que ven, no els representa cap problema presentar dos candidats amb un perfil ... Seguir llegint ›

el-catala-correcte-a-tv3

El català correcte, a TV3

Avui, una proposta per als senyors que manen a la teletrès. Una proposta sempre que continuem creient que una televisió pública, més enllà d’audiències, més enllà de partits de futbol, més enllà de crostes o no-crostes nacionalistes, també hauria de transmetre uns valors, ser pedagògica i defensar les essències d’un país. I en el cas del nostre, de país, una d’aquestes essències (si em perdona el senyor –per dir alguna cosa- Joan Ferran) és la llengua. Tal com diuen els ... Seguir llegint ›

posa-un-pare-noel-a-la-teva-taula

Posa un Pare Noel a la teva taula!

El Nadal, com el Terradellas (i la copa Europa de Wembley), ja és aquí. Els carrers s’omplen de botigues amb gent embogida a dins, s’organitzen cues eternes als voltants de l’Alcampo, i el pàrking del Corte Inglés penja el cartell de “Complet” davant la indignació de conductors a punt d’assassinar qui els prohibeixi fer les compres reglamentàries (o les criatures que duen als seients del darrere). Això sí, patim una crisi que t’hi cagues. Ui, sí. A més a més, darrerament ... Seguir llegint ›

gasteu-en-llibres

Gasteu en llibres!

Hola, què tal?, he tornat. He estat un temps fora (alguns us n’heu adonat), disculpeu les molèsties si d’allò. L’absència pot ser bona o dolenta, no ho sé, però, a mi, m’ha reconvertit en un catalanet obedient. El Montilla diu que contra la crisi el que cal és gastar, doncs jo gasto. Pam i pipa. I no només això, sinó que promoc les compres entre els enyorats i benvolguts lectors. Em guanyaré el cel, ja ho sé. El cel socialista, és clar, que és l’únic cel possible en aquestes ... Seguir llegint ›

homenatge-al-lampista

Homenatge al lampista

Jo sóc d’aquells que si hi hagués una guerra seria el primer de morir. Sóc dels que si arribés la fam, passaria a l’altre barri abans que ningú. Sóc dels que no sobreviuria en un camp de concentració. I malgrat això, m’atreviria a afirmar que tinc una consideració social més o menys acceptable, tot i que les meves habilitats siguin tan absurdes com saber posar una paraula davant d’una altra, passar-m’ho bé llegint o tenir certa facilitat per recordar, per exemple, què va ser ... Seguir llegint ›

es-nadal-al-princep-dasturies

És Nadal... al Príncep d'Astúries

Nadal deu estar al caure a can Corte Inglés. A l’altre Nadal, el que li ha caigut és el Premi Príncep d’Astúries. 50.000 euros, sento que diuen que s’emporta, el jove tenista mallorquí. Enhorabona. El debat que a aquestes hores és damunt de la taula (a la teletrès) gira al voltant de si la decisió és justa o no... i què voleu que us digui, a mi se m’enfot! I molt! La qüestió no és si era millor atorgar-lo al Nadal, al Federer, al Moussambani o al Bogarde, sinó... per què caram ... Seguir llegint ›

<12345...6>