Savis, intel·lectuals i tertulians de totes les contrades fa segles que proven d’explicar-nos què (carai) és la poesia, però la prova més evident que encara no se n’han sortit és que continuen havent-hi altres savis, altres intel·lectuals i altres tertulians que insisteixen a trobar-ne una definició vàlida i que no falli mai. Deu ser per això, i mentre ningú no ens sorprengui amb una solució irrefutable, que ens podem permetre el luxe de trobar poesia allà on ens plagui. La poesia ...
Seguir llegint ›
L’altre dia anava jo pel carrer i vaig veure un cartell amb el missatge següent: “Gran festa d’inauguració! Totes les veïnes hi seran benvingudes!”. Com que ja tenim la primavera aquí i la sang una mica alterada, vaig pensar que no estaria malament de deixar-m’hi caure, si era cert que a la festa en qüestió hi havia d’haver tantes mestresses; l’únic que em preocupava era si a mi, com a veí mascle, m’hi deixarien entrar. Un cop hi vaig ser, cap problema, passi, passi, que ...
Seguir llegint ›
Quan s’estava acabant el segle XX, a molts ens interessava la política. Però érem uns joves amb poca fortuna, fills del desencant del maig del 68 i de la transició cap a més del mateix. Joves amb poca fortuna perquè no teníem (gairebé) cap referent que no fossin els partits polítics. Era complicat trobar associacions i/o iniciatives sorgides des de la base que lluitessin per canviar el món, i les que hi havia eren molt minoritàries o residuals, segurament massa desconnectades de la ...
Seguir llegint ›
Els catalans no tenim estat, no tenim seleccions esportives pròpies, no tenim dret a decidir, no tenim exèrcit, no tenim el Manolo del Bombo ni hem inventat la guillotina. Els catalans, però, tenim una llengua que ens fa sentir orgullosos. Una llengua llarga, llarguíssima. Una llengua, per exemple, que és menystinguda quan un entrenador de futbol nascut a Mequinensa la vol fer servir en una roda de premsa per parlar amb periodistes que li pregunten en català. L’home, quan li exigeixen que ...
Seguir llegint ›
Un país són moltes coses, però sobretot és un imaginari col·lectiu que es construeix amb anys i panys. Per alguns, aquesta feinada els és molt fàcil, perquè al darrere tenen la força d’un estat, o d’un exèrcit, o d’un lobbie ben potent. N’hi ha d’altres, de països, que ho tenen més pelut, perquè els manquen tancs, influències i representació (com déu mana) internacional. I nosaltres som d’aquests darrers. Amb unes adversitats així assumides, què ens queda? Què tenim? ...
Seguir llegint ›
Tinc un amic però no us en puc dir el nom. Tinc un amic que treballa moltes hores cada dia, que comparteix pis, que somia en un futur millor, que espera una princesa blava, que té por d’algunes coses, que troba a faltar la mare. Tinc un amic que li agrada molt el futbol, i de vegades mirem el Barça junts, i ens ho passem bé i la felicitat se li escapa per sota el nas, perquè per uns instants el més important és que la piloteta entri i no hi ha res més que el preocupi. Però no us puc ...
Seguir llegint ›
Fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona va decidir d’erigir un monument en homenatge als gais, lesbianes i transsexuals represaliats per la seva orientació sexual. Fins aquí, almenys de cara enfora, cap problema, cap polèmica. La part de la societat que té dos dits de front i una mica de memòria va argumentar que era raonable que aquells que han patit (i pateixen) represàlies (en aquest cas per qüestions d’orientació sexual) tinguin un lloc on se’ls reconegui. L’altra part de la ...
Seguir llegint ›
Funciona, la immersió lingüística al Principat de Catalunya? Ara que ja fa més de vint-i-cinc anys que segons la llei s’aplica als centres educatius no universitaris (i en altres àmbits) és un bon moment per preguntar-nos-ho. Seguint les lliçons magistrals de retòrica que ens va impartir en Sandro Rosell, no em mullaré (d’acord, se m’escapa el riure per sota el nas) i simplement esgrimiré quatre motius per dir que sí que ha funcionat i cinc raons per argumentar que ha estat un ...
Seguir llegint ›
El Tribunal Suprem (ecspanyol) acaba d'instar el Govern català a deixar d'aplicar la immersió lingüística a les escoles. Dilluns espero parlar-ne en un article, però com que la setmana passada van lliurar-me el XIII Premi de Poesia Parc Taulí, i en el recull, que es publicarà el desembre de l'any que ve, hi ha un poema que lliga molt amb la notícia del dia, he decidit penjar aquest poema. Sí, és autobombo, ho sé, però les circumstàncies em concedeixen el perdó. A l’atzucac, ...
Seguir llegint ›
Benvolgut Mario, Si no et sap greu, t’escriuré en llengua indígena perquè és un costum que per certes contrades tenim per tocar la pera. Sí, parlem en català per emprenyar, ja ho saps, oi? Primer de tot, m’agradaria dir-te que sóc molt partidari que els intel·lectuals es mullin. Com que sou gent llegida i sembleu intel·ligents, trobo perfecte que prengueu partit, que reflexioneu sobre allò que us envolta, i que no us quedeu tancats dins de cap torre d’ivori, sobretot perquè així ...
Seguir llegint ›
Fa cosa que Convergència i Unió hagi obtingut una majoria tan àmplia i s'hagi endut (segur) bona part dels vots independentistes, sobretot perquè les banderes estelades que ens vam afartar de veure en els seus mítings gairebé van desaparèixer un cop Artur Mas va saber que seria el futur president de Catalunya. Fa pena veure com els socialistes s'han fotut una patacada d'escàndol, i indigna que encara assegurin que és perquè no han sabut transmetre bé l'obra de govern. Punt 1, perquè ...
Seguir llegint ›
Hi va haver una tarda del juliol passat en què tots ens vam emocionar. Omplírem Can Fanga d'estelades i somnis, de crits d'independència i de mirades de complicitat, i ens sentírem poble per unes hores, sense haver-nos-en d'amagar ni d'excusar-nos per ser qui som i sentir el que sentim. Després vam prendre una cervesa fresca amb la satisfacció d'haver posat els fonaments d'una realitat que endevinàvem propera, i vam dedicar els següents dies a escoltar els altres protagonistes anònims ...
Seguir llegint ›
Perdoneu-nos. Que els Déus facin els ulls grossos amb nosaltres. Disculpeu-nos per creure que una ràdio municipal ha de ser plural i ha d’estar al servei de tots els ciutadans. Està clar: som uns somiatruites i uns il•lusos sense remei. Reconeixem la nostra culpa i ens fa vergonya continuar amb el lliri a la mà, que ja no tenim edat. ¿Una ràdio pública que cedeixi el micròfon a tothom fins i tot si no és de la seva corda? Com hem pogut ser tan innocents! Una tarda d’estiu, els dos ...
Seguir llegint ›
I jo que ja tenia l’últim article abans de les vacances d’estiu ben enllestit, jo que estava tan tranquil•let un vespre de dilluns a casa, i el Twitter comença a bullir amb la sentència dels amics del Tribunal Constitucional espanyol. No diguis res, Roc, que t’esveres, que ens coneixem, Roc, estigues tranquil, tingues seny, la rauxa és cosa d’eixelebrats, que ja no tens quinze anys, carai, va, vinga, d’acord, penja l’estelada al balcó, però això i prou, eh, i a dormir d’hora. ...
Seguir llegint ›
Aquesta és la història brevíssima d’un basc, un portuguès i un català que es troben en un article perquè un aspirant d’escriptor té la pensada d’ajuntar-los com si es tractés d’un acudit i procurar que les seves veus diverses i els seus exemples múltiples conflueixin a la punta d’una llança imbatible. El basc es diu Gabriel Celaya, era poeta, escrivia en espanyol, i gràcies a l’empenta de Paco Ibáñez va aconseguir que els seus versos es popularitzessin, que aprenguéssim ...
Seguir llegint ›
Si ets un espanyolista amb l’adhesiu del toro al cotxe i una sevillana de porcellana damunt del televisor, aquest pamflet no va per tu. Tampoc l’hauries de llegir si ser català és la teva manera de ser espanyol, si fullejar El Periódico no et provoca basques, o si els Manolos de la Cuatro et fan trempar. Això va adreçat a tu, que et sents català i punt, a tu, que t’acusen de barretinaire, a tu, que defenses el país a les tertúlies de cafè o a les manifestacions d’estelada, que ...
Seguir llegint ›
1. Uns senyors (i senyores) que fins fa un temps no tenien noms ni rostres i que estaven rodejats per una aurèola de misteri i literatura s’han reunit aquests dies a (la modernista i costanera vila de) Sitges. Són el club Bilderberg, i es veu que remenen les cireres i tallen el bacallà mentre altres moren de gana (o de guerra), i ni fruita, ni peix, ni pa. Tot ho controlen ells, o això diuen, que ja no ho sé del cert, la veritat. El sindicat dels Mossos d’Esquadra s’ha queixat per l’ampli ...
Seguir llegint ›
Una crònica personal Surto de casa diumenge al matí, a la mateixa hora que els encarregats de posar els carrers estan fent la seva feina i que els més troneres van cap al llit. A la plaça on muntarem el col•legi electoral ja hi ha alguns dels voluntaris, i al cap de ben poc apareix la furgoneta amb les urnes, la carpa i el material necessari per la tota la jornada. A les nou, puntual, arriba una parella que vol passar el dia a la muntanya amb la consciència tranquil•la del deure fet. ...
Seguir llegint ›
M’agradaria parlar de les eleccions a la presidència del Barça i dir coses sensates, però no us passa una mica que tot plegat fa una mandra de collons? A mi, al Messi i als hipopòtams, sí. Fa mandra que els candidats es postulin a ocupar un càrrec fent-nos creure que sols els mou el barcelonisme i l’afany de fer un Barça millor, i que poques vegades llegim (o escoltem) que la motivació de veritat és només la promoció personal, els contactes, conèixer aquest o aquell, moure peça ...
Seguir llegint ›
Hara que hencara ressona la poesia del Pascal Comelade hi la música de l’Henric Casasses que l’haltre dia va henamorar ha uns quants sabadellencs, hara hés l’hora. Hara que sembla que finalment harriba hel solet hi l’halegria de la primavera hi la sang halterada, hara hés l’hora. Hara hés l’hora, hara que ja sabem que la crisi la pagarà hel poble (hi doncs, què hesperàveu?) hi que els de dalt continuaran ben somrients. Hara que hel rei d’Hespanya diu que hutilitza la sanitat ...
Seguir llegint ›