A fora serà fosc i farà fred.
Descansarà el tió, rere el sofà.
Al marbre brut, amuntegarem plats,
copes encara amb vi, també coberts,
torrons, neules, crostons ressecs de pa,
molles que ja sabem que no volem.
La mainada haurà dit el seu verset,
i els grans haurem callat els nostres mals.
Potser algú haurà explicat uns acudits,
i haurem brindat, que sempre fa ambient.
I els que no hi són enguany, quina tristor,
quina enyorança greu, quin clot aquí!
Vist tot això, toca escurar els presents,
i viure a cor obert, ara que hi som.
(Il·lustració de Mari Fouz)
Tweet