Ajuntem-nos i fem pinya,
l’excusa pot ser Nadal,
la gatzara d’una taula,
el somriure d’un regal.
Trobem-nos en l’abraçada
i en aquesta cantarella,
i en el gust del pas dels anys
i en la flaire d’escudella.
De vegades costa massa
entendre el terrabastall
d’un món que no resisteix
la mirada del mirall.
Hi som perquè no ens rendim,
perquè viure és avançar,
perquè junts tenim més força
per saber pintar el demà.
I ara pareu bé l’orella,
que us demanaré un favor:
fem que qualsevol batalla
la guanyi sempre l’amor.
(Il·lustració de Marta Bellvehí)
Tweet
Comentaris
30 de novembre 11.24h
hola gracies per el poema i em dic roc casagran com tu
Respondre comentari
Comentari inadequat
30 de novembre 11.24h
hola gracies per el poema i em dic roc casagran com tu
Respondre comentari
Comentari inadequat
1
Comenta
El comentari s'ha enviat correctament
Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.