Ajuntem-nos i fem pinya,
l’excusa pot ser Nadal,
la gatzara d’una taula,
el somriure d’un regal.
Trobem-nos en l’abraçada
i en aquesta cantarella,
i en el gust del pas dels anys
i en la flaire d’escudella.
De vegades costa massa
entendre el terrabastall
d’un món que no resisteix
la mirada del mirall.
Hi som perquè no ens rendim,
perquè viure és avançar,
perquè junts tenim més força
per saber pintar el demà.
I ara pareu bé l’orella,
que us demanaré un favor:
fem que qualsevol batalla
la guanyi sempre l’amor.
(Il·lustració de Marta Bellvehí)
Tweet