A qui hauria de votar? De fet, hauria de votar? Servirà d’alguna cosa? Si jo no sóc espanyol, què hi pinto introduint un vot a les urnes d’unes eleccions per decidir el president d’un país que no és el meu? O m’he de creure allò que tota la política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra? Si és així, doncs, si vaig a votar, per quina opció em decanto? És cert que no hi ha res més semblant que un espanyol de dretes i un d’esquerres? Si tot és la mateixa merda, aleshores, quin rol he de jugar jo? Votar el menys pitjor? O votar directament el pitjor i que tot esclati d’una punyetera vegada? O votar el que voldria que fos el millor? Ben mirat, qui voldria que fos el millor? I si faig un vot en blanc? O un vot nul? Què tal si deixo escrit a la butlleta un missatge ben contundent, de reivindicació nacional? O un en contra de la tortura policial? O un missatge estúpid, de l’estil “burro qui ho llegeixi”? O em presento al col·legi electoral amb una pinça al nas com van fer els francesos no fa gaire? O vestit de torero? O d’hereu català? O de Carmen de Mairena?
I per què no em passo el dia a la platja (ni que sigui març) i faig veure que arribo tard per culpa d’un embús de trànsit (i així torno a casa amb la consciència tranquil·la perquè jo volia votar però...)? També podria escollir la butlleta del partit amb un nom més enrevessat, oi? O la del partit que menys opcions tingui de guanyar? Si sempre vaig a favor dels dèbils, per què ara no? I si trio un partit que algun dia m’hagi generat alguna simpatia (per remota que sigui) i m’autoconvenço que aquest cop no em defraudarà (gaire)?
Per què no m’oblido que la política s’ha convertit en publicitat pura i dura i jugo aferrissadament al seu joc? Anar fins al final, començar (d’una vegada) a militar en un partit i fer-me dels seus? Creure’m la mentida com un escolanet dòcil? Quin mal hi hauria? Hi ha gent que ho fa... Dir “democràcia” en veu alta tres o quatre mil cops al dia a partir d’ara? O fer de ciutadà modèlic, no involucrar-m’hi gaire, no posar en dubte res, però ser puntual al col·legi electoral el dia 9 de març, votar amb una rialla als llavis, saludar algun dels interventors i després passar un diumenge en família? O què? O què? O QUÈ?
M’imagino que aquestes i altres mil cinc-centes-infinit preguntes deuen passar pel cap a tots aquells que creiem que hem vingut al món per deixar-lo una mica millor de com l’hem trobat. No hi ha una resposta única a res. Tampoc a això. Però el 9 de març em mareja més que mai. Dubto amb totes cinc lletres. Però és que realment, sincerament, digueu-me a qui hauria de votar, pobre de mi.
Tweet