Agafa un tronc del bosc dels teus budells
i fes-lo batre contra el vell tió
que tots tenim desat a la memòria,
als repelons, a les caixes de fotos,
a la llibreta escolar, respirant
com sols respiren alguns vegetals.
Buida’t d’enyor, de ràbia, de fúria,
buida’t de gris i de màscares falses,
sigues infant la nit de Nadal màgica,
fum-li ben fort, i en acabat, aixeca
la manta amb cura, posa-hi la mà a sota,
fes créixer els ulls —que siguin dues pomes—,
i obre la boca tot ple de sorpresa:
coses així només passen avui.
Tweet