País de lèmmings

Foto

A molts de nosaltres, els lemmings ens van marcar fortament. Va ser un dels nostres primers contactes amb els videojocs, i el primer contacte amb el que sigui sempre deixa cicatrius profundes a la pell i més endins i tot. Per als que els falli la memòria, podríem resumir que els lemmings eren una munió de ninotets que s’encaminaven cap al suïcidi col·lectiu. Si hi havia un barranc, el primer s’hi estimbava i els del darrere, tots en fila, també.
 
Em sembla una bona metàfora. Sí? Ho endevineu? Un país, el nostre, que es topa amb un barranc que es diu Espanya (o França) i com autòmats, sense pensar-s’hi, au vinga, avall que fa baixada. Als mitjans de comunicació espanyols (o espanyofílics, que pel cas és el mateix) quedava clar que hi havia dues opcions: doncs nosaltres, obedients de mena, assenyats com la Ferrussola i el senyor Bachs junts, també ho vam entendre així. PP i PSOE al País Valencià i a les Balears, i al Principat... al Principat algun matís, però fet i fet el mateix. No volíeu Espanya? Doncs dues tasses! Que albirem un abisme a l’horitzó? Doncs som-hi.
 
L’interès del joc dels lemmings era evitar que els ninotets se suïcidessin. Els jugadors més hàbils aconseguien superar pantalles i pantalles, i els més hàbils, tossuts i persistents, arribaven fins al final del joc... i guanyaven! I és aquí on la metàfora es complica. Qui ens ajudarà a nosaltres, pobres lemmings, a impedir-nos el nostre final fatal? Qui és el grandíssim jugador que sap els trucs per saltar-se totes les pantalles? Qui ens conduirà pel bon camí? Lamentablement, ni abans de les eleccions ho veia clar, ni ara tampoc. Ja m’ho diuen: em falta fe. Oh, senyordéumeu, deu-me fe! Deu-me fe!
 

La història, però, té un final si més no esperançador. Els lèmmings són uns mamífers rosegadors de la família dels múrids i el mite del seu suïcidi genera molts dubtes i, en contra del que es defensava al documental de Disney White Wilderness, no està pas provat que tinguin una tendència natural al suïcidi. Qui sap, doncs, si al final ens salvarem per nosaltres mateixos? Us imagineu que deixem d’estampar-nos sempre contra els mateixos murs fastigosos? Em nego a llegir Game over a la pantalla del nostre ordinador nacional.



   

Comentaris


No hi ha cap comentari


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament





Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.