La cultura és tortura

Foto

Final de la jornada laboral. Moto, i cap a casa. Posar la clau al pany de la porta del bloc de pisos. Entrar. Obrir la bústia. Paperassa interessantíssima (pizzes a meitat de preu, ofertes de caps de setmana tot inclòs a Andorra o Peníscola, cartes del banc, factures múltiples...) i un paper molt interessantíssim gentilesa de l’encara més interessantíssim Ajuntament de Sabadell.

“El Canto del Loco actua a Sabadell. 21 de setembre. Dispositiu zona sud.” L’he agafat i me l’he endut al lavabo per analitzar-lo.

Punt 1. Diglòssia. Per una cara en català. Per l’altra, en espanyol. És aquest, el model de cultura que propugnen els de la Casa Gran? Segons com bufen els vents, ens venen la moto que el català és la llengua d’acollida; segons com bufen, fan un pas enrere i les comunicacions amb els ciutadans, que fins fa uns anys eren només en català (sols així, fent-la una llengua necessària, se li pot donar força), passen a ser bilingües. Ah, és que a la zona sud hi ha molta nova immigració. Bé, accepto l’excusa. Però i els veïns vinguts del Senegal, per exemple? No tenen dret a rebre aquesta comunicació en wòlof? Enviar aquesta nota no només en català, doncs, ¿és per acollir els que acaben d’arribar, o més enllà d’aquesta ximpleria hi ha tot un discurs al darrere?

Punt 2. Medi ambient. Un dels objectius de posar el fulletó maleït a les bústies de tots els sabadellencs és fer-los saber que el dia del concert hi haurà un servei especial d’autobusos, i per demanar que la gent es desplaci (en massa, com és de suposar) en transport públic. Així contaminarem menys. Quants arbres calen per imprimir tots aquests paperots? Hi haurà menys fum, potser. També menys arbres. Visca.

Punt 3. Cultura... o no. El concert en qüestió tindrà lloc un parell de setmanes després d’haver-se acabat la Festa Major. I direu... com? Doncs sí. Aquest any, l’Ajuntament va decidir que el més important no era que els veïns sortissin al carrer i es trobessin, tant li fotia si les entitats muntaven o deixaven de muntar res... el més important era que El Canto del Loco ens visités. Però l’agenda d’aquest gran grup deu estar atapeïda, i per això els van fer la Festa Major a mida. Ah, que no podeu venir tal dia? Cap problema, vingueu quan vulgueu. I sí, vénen el dia 21. Ah, que l’Ajuntament ho troba car? No patiu. Es busca la col•laboració dels 40 Principales (molt sabadellencs, ells) i llestos. I sí, sí, els 40 Principales, de la maneta de l’Ajuntament, ens ofereixen aquest concert com a cloenda de la Festa Major, un concert que, paraules textuals, “consolida Sabadell, un cop més, com a referent cultural...”

Sort que llegia la nota des del lavabo, perquè si no hauria fet un bon merder. Referent cultural? ¿Així que la cultura és fomentar la diglòssia, fer-se un embolic a l’hora de defensar el medi ambient, promoure la privatització de la Festa Major, i fomentar la música en espanyol? Si la cultura és això, crec que Kortatu la va encertar de ple: “La cultura es tortura, no nos vamos a engañar.”


   

Comentaris


No hi ha cap comentari


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament





Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.