Avui, dilluns 26 de setembre del 2011, la gent d'Esquerra Republicana de Sabadell ha organitzat un dictat per defensar la immersió lingüística a les escoles catalanes.
Em van demanar que n'escrigués el text, els vaig fer cas i avui l'he dictat a una cinquantena de persones. Un cop fet això, he pensat que podria penjar-lo aquí, també. Com que no pot ser un dictat (perquè ja el teniu escrit, i bla bla bla), us proposo un joc. L'exdictat en qüestió és ple de fragments dels poemes de Pere Quart... què us sembla si intenteu trobar-los? Sort!
CONTRA ELS ROBADORS DE PARLARS I ENXANETES
Joan Oliver no era rabassut ni un xerraire putxinel·li sinó tot el contrari. A més a més, era un home que volia, ei, si podia ser, un poc de molt i un xic de tot, un somiador que ens va enganyar fent-nos creure que havia canviat de barri només per passar-s’ho bé, per distreure’s, potser per contemplar el país des d’aquella distància meravellosa de qui ja ve de tornada de tot.
S’amaga —és un secret, no ho expliqueu a ningú— dins dels llibres i les converses de mercat, i si parem bé l’orella podem sentir-li dir que la democràcia, a casa nostra, no reïx perquè a l’Espanya retardada encara lleven fruit caciquismes, tupinades, capellanies i feus, rebrots d’antigues usances.
Quan els de l’oest vinguin a prendre’ns el parlar i les enxanetes, quan vulguin punxar-nos els pneumàtics i treure’ns els bastons del ball, penseu en el gran Pere Quart, deixeu de pentinar-vos les calbes, alceu-vos del sofà, i disfresseu-vos de vaca de la mala llet. Perquè no som tigres captius i no ens han de ratllar la pell ni les fuetades ni l’ombra de la reixa.
I el matí aquell en què ja no ens creixin molses estranyes pertot arreu podrem cantar plegats que tenim tres turons que fan una serra, quatre pins que formen un bosc espès, i cinc quarteres que no són massa terra... perquè com el Vallès no hi ha res!
Tweet