M’és ben difícil no esmentar el rei d’Espanya a l’article que em disposo a començar a escriure tot seguit, perquè les notícies que més m’han interessat últimament són la discussió youtubista Chávez-Zapatero-De Borbón, i la multa de 6.000 euros que l’Audiència Nacional (espanyola, és clar) ha imposat a qui va explicar-nos que fins i tot la gent de sang blava copula de tant en tant. Però em cansa que l’enemic sigui sempre el mateix, i sobretot em cansa convèncer a qui ja deu estar convençut (no crec que gaires monàrquics facin cap a aquest bloc radical-roig-separatista).
Per això escullo una tercera història: un taxista a qui tothom busca durant una bona pila d’hores i que acaba apareixent a Vic dient que algú el va segrestar i que no recorda res de res. Durant totes aquestes hores, taxistes i opinadors d’arreu ens expliquen com d’insegur és el món del taxi, que poc eficaç que és la policia, que cal posar mesures de seguretat amb urgència. Tot cert, segurament.
Però per a mi la notícia pren interès quan salta el rumor que els Mossos no veuen clara la història, que potser el segrest no ha existit, i el debat es reconverteix de cop i volta: ja no és qüestió de seguretat o inseguretat, sinó de veritats i mentides. Per mentir cal una coartada ben bona, estructurada, pensada, meditada (aquí teniu espai per afegir-hi els adjectius que us plaguin. Perdoneu, m’havia descuidat l’espai: ).
Per això els narradors no tenen una tasca fàcil: perquè cal versemblança, que tot encaixi. Hi ha aquesta història del taxista, però també la d’aquell altre que va anar a un prostíbul i va pagar amb la targeta de crèdit. En adonar-se que això el podria delatar, va autolesionar-se i va córrer a can Policia a denunciar que uns romanesos (sempre toca el rebre als mateixos) l’havien atracat i li havien pres la targeta. El tret, però, li va sortir per la culata: la mentida no va colar i ara li demanen quatre anyets de garjola; una condemna semblant a la que, segons creuen els mateixos opinadors que abans valoraven la seguretat al taxi, li podria caure al taxista abans esmentat si ara es demostra que ha mentit.
Hi ha mentiders, com aquests, que els atrapen aviat. D’altres, com l’expresident de l’Amical de Mauthausen, van resistir més. Però també el van atrapar. Alguns, com el rei d’Espanya (sí, ja hi he tornat, ho sento), sembla que no hi ha manera que el descobrim. És més fàcil anar a treure la merda a països llunyans. O potser el rei no anava despullat sinó que era coix?
Tweet