Segle XXI. Segur?

Foto

Aquest ordinador que estàs fent servir és producte de la teva imaginació. La bombeta que il·lumina la sala que t’acull és de ciència-ficció. Realment, és una trista espelma o, a tot estirar, un canelobre ben ornamentat. La nevera d’on creus que trauràs una cervesa Art fresqueta és un holograma. Ni se’t passi pel cap d’engegar l’aire condicionat, perquè no existeix, i si tens calor, et fots. Si et ve de gust escoltar els Bítels o l’Ovidi Montllor, et tocarà esperar-te una mica, que encara falten molts segles perquè les seves mares els pareixin i la seva inspiració els faci compondre cap tonada.

Si et vaga, això sí, pots anar a la plaça del poble, i si tens sort et trobaràs un joglar o un arlequí que et faci passar les hores, que la vida és tan dura i el terra tan avall... Uns dies més tard, veuràs un botxí dalt del cadafal executant un desgraciat mentre el poble crida eufòric que més, que més, que el vol veure patir fins a la mort!  També podràs envejar els nobles i dir en veu baixa que ai, si tu tinguessis dret a cuixa... I si l’àvia s’ha posat malalta, resaràs a Déu, parlaràs amb el capellà, t’encomanaràs vés a saber a quin Sant, i com a darrera carta, cercaràs una bruixa que la curi amb un remei secret. Tindràs por d’acabar a la foguera i no confessaràs mai a ningú aquest pas desesperat.

Però la festa grossa de veritat serà quan el príncep se’ns casi. Aleshores et vestiràs amb les millors gales i sortiràs a desitjar-los molta sort. Aquell dia l’hauran declarat festa a tot el reialme i t’estalviaràs d’anar a l’hort del senyor a collir el que sigui de sol a sol. Al carrer tothom estarà feliç de la vida, i llançarà flors als nuvis, i desitjos de futur pròsper, i comentarà amb certa enveja que guapa que està ella, i que ben plantat que és ell, tan alt, tan elegant... Déu és savi i per alguna cosa els ha escollit per dur les regnes dels habitants de la contrada.

I fins aquí la tonteria.

Sí, tens un ordinador i fins i tot internet; sí, l’electricitat existeix, i tenim neveres i calefaccions, i podem escoltar música a l’ipod, i pujar en un avió i volar fins a Austràlia. Sí, som al segle XXI, sembla que fos ahir, però sí. La Marilyn Monroe és morta, i el Jaume I, i el Joan Brossa, i el Manuel Fraga... Bé, no, aquest no.

I entre tanta modernitat en aquest nostre món civilitzat on tots som iguals davant la llei, model per a la resta d’altres mons, exemple per als salvatges del sud, encara existeixen les monarquies.

Segle XXI. Segur?
 



   

Comentaris


No hi ha cap comentari


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament





Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.