El català correcte, a TV3

Foto

Avui, una proposta per als senyors que manen a la teletrès. Una proposta sempre que continuem creient que una televisió pública, més enllà d’audiències, més enllà de partits de futbol, més enllà de crostes o no-crostes nacionalistes, també hauria de transmetre uns valors, ser pedagògica i defensar les essències d’un país. I en el cas del nostre, de país, una d’aquestes essències (si em perdona el senyor –per dir alguna cosa- Joan Ferran) és la llengua.

Tal com diuen els Manel en un altre context, ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí; doncs ara no defallim. Si el català ha sobreviscut guerres, prohibicions, immigracions, atacs de dins i de fora, i malgrat tot això continua parlant-se (menys del que voldríem, segurament), fem un esforç més, no?

I l’esforç que proposo és seguir la iniciativa que ja fa temps tira endavant RAC1: unes píndoles de català correcte. És a dir, inserides dins la publicitat, minúscules lliçons que ens expliquin que en català correcte direm els afores i no pas les afores, que en català correcte fem petons, i no els donem, o que les coses fan olor, i no pas oloren. En català correcte, està clar. Perquè sempre hi ha el català pujolià, el montillesc, el saurià i el tamudià... D'acord, aquí m'he passat: el tamudià no és català.

Si el senyor Godó (aquell que té nom de torneig de tenis) s’ho pot permetre, can tele-res també, no? I bé, mentre això no arribi (sí, l’esperança és l’últim que es perd), us recomano un llibre que ens ajudarà a fer servir millor la llengua. No, no és el kamasutra del sexe oral. És Tinc un dubte, de Rudolf Ortega. Sempre podem aprendre coses noves, sempre ho podem fer millor. I el Govern del nostre país ens hi hauria d'ajudar. Vaja, crec jo.
 


   

Comentaris


No hi ha cap comentari


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament





Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.