Dos apunts

Foto

Trenco el silenci que el traginar de la vida quotidiana ha imposat a aquest bloc per fer dos petits apunts (i qui diu apunts, diu reflexions, suggeriments o, sí, també, collonades). Al primer apunt li diré Esperança forassenyada, al segon, Proposta somiatruites.

Esperança forassenyada
Desitjo amb totes les meves forces que el Tribunal Constitucional (espanyol, òbviament) es carregui l’Estatut(et) de Catalunya. Que tombi això del deure de saber català, que refusi la bilateralitat per negociar el finançament, i, si no és molt demanar, que remarqui que de nació només n’hi ha una i que la resta són punyetes. Ei, si pot ser, que deia aquell.

Em moro de ganes per veure què faran llavors els partits polítics i la societat catalana en general. Ens plantarem definitivament? Segarem cadenes? No, si d’aquest apunt n’he dit “esperança forassenyada” per alguna cosa...

Proposta somiatruites
Acabo de sentir que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha inventat una nova figura: el Defensor de l’audiència. Han comentat que aquest càrrec està pensat perquè tots aquells ciutadans que tinguin alguna queixa respecte Televisió de Catalunya, el Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio i els webs i portals de la CCMA, puguin adreçar-se a algú. En aquest cas, el periodista Carles Pérez.

I jo proposo: cada cop que discriminin el nostre país (i ja m’enteneu què vull dir, oi?), enviem un correu electrònic o fem una trucadeta al senyor Pérez. Potser així la Mònica Terribas sabrà quin model de mitjans de comunicació nacionals volem.

Ja veieu, una proposta somiatruites. Primer, perquè això ho farem quatre (o jo solet, potser, snif); i segon, perquè s’ha de ser molt menja-flors per pensar que un gest així farà canviar res. Però queda dit.


   

Comentaris


No hi ha cap comentari


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament





Es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.