Avui arriba Roc-el Perepunyetes amb tots vosaltres per posar damunt de la taula un tema potser menor —veient com està el país i el món és menor, ho reconec—, però un tema, al capdavall: l’ortografia.
Amb informes internacionals o sense, cal reconèixer que el nivell de les noves fornades d’estudiants tendeix a ser baix o molt baix. Crec que això és una veritat irrefutable: comproveu-ho del dret o del revés, per davant o per darrere, de lluny i de prop.
Qüestió primera: és prou difícil que una bona part dels nois i noies que surten dels instituts s’expressin amb normalitat en català. Aquest és el tema important, suposo. Cal superar el bilingüisme passiu a què molts s’han avesat: el professor em parla en català i jo m’hi adreço en espanyol.
Però mentre discutim com resoldre (o no) aquest assumpte (vital per a la transmissió a futures generacions del nostre vernacle), no podem deixar de mirar més enllà, no podem oblidar-nos de l’esglaó que ve tot seguit: com vetllar perquè la llengua sigui rica, com aconseguir que sàpiguen crear frases amb una estructura gramatical correcta (o acceptable, si més no) i també, com reeixir en la croada contra les faltes d’ortografies.
Per superar tot aquest desgavell, és clar, no tinc solucions màgiques (pobre de mi), més enllà de les tòpiques: que llegeixin, que llegeixin i que llegeixin. Però sí que m’atreveixo a fer un modest apunt: els mitjans de comunicació públics (la crosta nacionalista, com n’hi diuen d’altres) poden posar-hi el seu granet de sorra. Què tal si comencem per posar correctors als missatges de text que s’envien des dels mòbils i que apareixen a la part inferior de la pantalla?
Que consti que no estic dient que s’eliminin les abreviatures ni res d’això. Simplement suggereixo (o prego) que algú posi aturador als atacs terroristes a la llengua. La vista ha estat el que ens ha permès recordar que s’escrivia “casa” i no pas “caza”, “mare” i no pas “mara”, “vaixell” i no pas “baixell”. Tenint en compte això, no l’hauríem d’enganyar, la vista. No seria gaire complicat tenir algú que fes un filtratge mínim, que evités això que a alguns ens fa mal als ulls i que a d’altres els passa desapercebut. Més que res perquè tot el que es veu a la televisió és un exemple, i si aquells a qui demanem que llegeixin, llegeixin i llegeixin per aprendre a escriure bé ho fan seguint el model d’aquest missatges... mala peça al teler.
Deixo aquí la idea. Perquè després diguin que només critico i que mai no proposo res... I si algú em fes cas? Us imagineu?
PD: Per cert, m'acaben de comunicar a través d'un missatge de correu electrònic que aquest diumenge emeten l'últim Boqueria 357, del qual vaig dir-ne de tot uns articles enrere. Alcem la copa i brindem! (Va, i imaginem-nos el Joan Ferran fent-se l'harakiri... orgàsmic!)
Tweet